MANIFEST A FAVOR DE LA FILOSOFIA
Declaració de París a favor de la Filosofia
Nosaltres, participants en les jornades internacionals d’estudi Filosofia i democràcia al món celebrades a París els dies 15 i 16 de febrer de 1995
Constatem que els problemes que tracta la filosofia són els relatius a la vida i a l’existència dels homes universalment considerats;
Considerem que la reflexió filosòfica pot i ha de contribuir a la comprensió i a la conducció dels assumptes humans;
Considerem que l’activitat filosòfica, que no treu cap idea a la lliure discussió, que s’esforça en precisar les definicions exactes de les nocions utilitzades, en verificar la validesa dels raonaments, en examinar atentament els arguments dels altres, permet a cadascú aprendre a pensar per si mateix;
Subratllem que l’educació filosòfica afavoreix l’obertura d’esperit, la responsabilitat cívica, la comprensió i la tolerància entre els individus i els grups;
Reafirmem que l’educació filosòfica, per formar esperits lliures i reflexius, capaços de resistir a les diverses formes de propaganda, de fanatisme, d’exclusió i d’intolerància, contribueix a la pau i prepara a cadascú per a fer-se càrrec de les seves responsabilitats davant dels grans interrogants contemporanis, en el domini d l’ètica especialment;
Jutgem que el desenvolupament de la reflexió filosòfica, tant a l’ensenyament com a la vida cultural, contribueix de manera important a la formació de ciutadans per exercitar la seva capacitat de judici, element fonamental de tota democràcia.
Per això, amb el compromís de fer quant estigui al nostre abast –a les institucions i els nostres respectius països – per portar a terme aquests objectius, declarem que:
Una activitat filosòfica lliure ha de ser garantida a tot arreu, en totes les seves formes i en tots els llocs en que pugui exercitar-se, a tots els individus. L’ensenyament filosòfic ha de ser preservat o ampliat allà on existeixi, creat on no existeixi encara, i anomenat explícitament filosofia.
L’ensenyament filosòfic ha de ser garantit per professorat competent, format expressament, sin que això pugui ser subordinat a cap imperatiu econòmic, tècnic, religiós, polític o ideològic.
Tot i preservar la seva autonomia, l’ensenyament filosòfic ha d’estar, allà on sigui possible, efectivament associat –i no merament juxtaposat- a la formació d’universitaris i de professionals i a tots els àmbits.
La difusió de llibres accessibles a un públic ampli, tant pel seu llenguatge com pel seu preu de venda; la creació d’emissores de ràdio o de televisió, de cassetes d’àudio o de vídeo; La utilització pedagògica de tots els mitjans audiovisuals i informàtics; la creació de múltiples fòrums on debatre lliurement, i en general tota la iniciativa susceptible d’afavorir l’accés de la majoria a una primera comprensió de les qüestions i dels mètodes filosòfics han de ser estimulades a fi de generar una educació filosòfica per als adults.
El coneixement de les reflexions filosòfiques de les diferents cultures, la comparació de les seves respectives aportacions, l’anàlisi de tot el que les apropa o separa, ha de ser perseguit i sostingut per les institucions d’investigació i ensenyament.
L’activitat filosòfica, en tant que pràctica lliure de la reflexió, no pot considerar cap veritat com definitivament adquirida, i incita a respectar les conviccions de cadascú; en cap cas, si no és que vol renegar de si mateixa, ha d’acceptar les doctrines que neguen la llibertat de l’altre, ofenen la dignitat humana i engendren la barbàrie.
